Article de Contingut web 8 de maig 2018 El principi de bona fe sempre hi és present en l’inici de qualsevol tipus de relació contractual (laboral, prestació de serveis,...). Però això no impedeix que, des d’un principi, es deixin clars i per escrit els drets i les obligacions que tenen les dues parts signants del contracte. Si aquest criteri es traspassa a la relació contractual de la prestació de serveis de l’arquitectura tècnica, abans d’iniciar qualsevol tipus de servei és necessari signar un contracte on es determini ben clar el següent: - Qui són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. - Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: és a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. - Les obligacions de les parts: . De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. . Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. - Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta. - Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos: incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. - Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar informació més específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 1 d’abril 2021 Deixar clar per escrit, des d’un principi, els drets i obligacions que tenen promotor i arquitecte tècnic en la contractació d’una prestació de serveis, no significa que no es vulgui una relació professional basada en la confiança i el principi de bona fe, sinó per evitar problemes futurs. La finalitat de signar un contracte no és altra que evitar qualsevol malentès, confusió o error entre les parts que estableixen una relació contractual de prestació de serveis d’arquitectura tècnica. Des del Col·legi es vol recordar que, abans d’iniciar la direcció d’execució d’obra és recomanable signar un contracte on es determini ben clar: ► Quines són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. ► Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: És a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. ► Les obligacions de les parts: ♦ De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. ♦ Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. ► Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta, paralitzacions, ... (veure article de Gabinet Tècnic sobre Despeses Professionals) ►Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos, com és l'incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. ► Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de l’article Recomendaciones para la dirección de la ejecución de obra de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar més informació específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Document a Documents i Medis TÈCNICS IENGINYERS D'EDIFICACIÓ DE TARRAGONA Assumpte Adjudicació de contracte... |
Article de Contingut web 20 de setembre 2022 La Ley 9/2022, de 14 de juny, de Calidad de la Arquitectura, amb l’objectiu de protegir, fomentar i difondre la qualitat de l’arquitectura, declarant-la com a bé d’interès general (consultar article web col·legial L’arquitectura un bé d’interès general), estableix, entre altres disposicions, una novetat dins de l’àmbit de la contractació pública. Aquesta novetat en la contractació pública, s’estableix en la Disposició final segona, en la qual crea un nou supòsit excepcional: ► Permet la contractació conjunta de la redacció de projecte i l’execució de l’obra, d’acord amb l’art. 234.1 de la Ley 9/2017, de 8 de novembre, sempre que el contracte estigui finançat amb fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. ► Però, l’òrgan de contractació haurà d’indicar en l’expedient els motius que, amb independència a la forma de financiació de l’actuació, justifiquin dur a terme una contractació conjunta, tot d’acord amb la Ley 9/2017, de 8 de novembre, de Contratos del Sector Público. Disposición final segunda. Modificación del Real Decreto-ley 36/2020, de 30 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes para la modernización de la Administración Pública y para la ejecución del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. Se introduce un nuevo artículo 52 bis en el Real Decreto-ley 36/2020, de 30 de diciembre, que queda redactado de la siguiente forma: «Artículo 52 bis. Contratación conjunta de la elaboración del proyecto y la ejecución de las obras. Además de en los supuestos previstos en el artículo 234.1 de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, se permitirá con carácter excepcional la contratación conjunta de la elaboración del proyecto y la ejecución de las obras cuando el contrato se vaya a financiar con fondos procedentes del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, salvo que se trate de obras cuya correcta ejecución exija el cumplimiento de unos requisitos de solvencia o, en su caso, clasificación, que no sea posible determinar antes de obtener el correspondiente proyecto. En todo caso, el órgano de contratación deberá indicar en el expediente los motivos que, con independencia de la forma de financiación de la actuación, justifican llevar a cabo una contratación conjunta. Se deberá garantizar, en todo caso, que las actuaciones cumplen con los principios horizontales y mecanismos de control del Plan.» Respecte a la licitació per lots, es pot consultar l’article web col·legial Separació de lots per a diferenciar feines. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Document a Documents i Medis SOLICITUD/CONTRATO TARJETA COMERCIAL CEPSA STAR En ___________________ a _____ de _____________________ de _______ D. ... |
Document a Documents i Medis Defectos constructivos que presente la propia obra objeto de su intervención profesional, así como los daños que esos defectos constructivos puedan ocasionar a terceros. Daños materiales a... |
Article de Contingut web UNA COMUNITAT DE VEÏNS ES CONDEMNADA PER NO CONTRACTAR UN COORDINADOR DE SEGURETAT L'acta d'infracció de la Inspecció de Treball en què es basa la sanció considera provat que hi ha un... |
Article de Contingut web CONCURS PER LA CONTRACTACIÓ DELS SERVEIS PROFESSIONALS D’ARQUITECTE PER LA REMODELACIÓ DE L’EDIFICI DE L’ANTIC INSTITUT DE BONAVISTA L’objecte del concurs és avaluar els mèrits per triar... |
Article de Contingut web 1 de desembre 2020 Les inversions realitzades al sector de la construcció per empreses del sector privat i Administracions públiques del Camp de Tarragona, evidencien que, majoritàriament, aquestes confien en el personal tècnic i els constructors de les nostres comarques. Així ho constata el COAATT en base a les dades del seu registre. Des del COAATT es recorda que ara, més que mai, cal que el territori reinverteixi i cregui en les seves potencialitats internes, confiant en els professionals, tècnics i empreses del mateix territori. Així, segons el registre del COAATT, el Port, la Diputació de Tarragona, els ajuntaments i els Consells comarcals, gairebé sense excepció, contracten els serveis tècnics i de seguretat d’arquitectes tècnics o enginyers d’edificació de la demarcació. La inversió realitzada per aquestes administracions i institucions ronda els 100 milions d’euros des de l’any 2018. Els Serveis Territorials del Departament d’Educació de la Generalitat o el Servei Municipal d’Habitatge i Actuacions Urbanes, Adif o Correos, contracten habitualment responsables tècnics i empreses de la demarcació. Hi ha empreses públiques, com l’Hospital Universitari Joan XXIII, que no ho feia de manera habitual però que últimament si que ha realitzat inversions en empreses i tècnics de la zona. Per altra banda trobem Infraestructures de la Generalitat, que no ha adjudicat les seves intervencions a empreses del territori. Excepcionalment, hi ha administracions com l’Ajuntament de Vila-seca, en el cas de la rehabilitació de la Cooperativa Agrícola que ha comptat amb una inversió important; la Bisbal del Penedès o el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, que han optat per utilitzar els serveis tècnics de professionalS de fora de la província en determinades adjudicacions de consideració. Pel que fa a l’empresa privada, les dades són similars a les de les administracions públiques. Del total d’inversions registrades al COAATT, aproximadament un 75 % del total, amb un import de uns 756 MEUR, les porten a terme constructors i arquitectes tècnics de les comarques de Tarragona. Port Aventura Entertainment i Mediterranea Beach & Golf Comunnity, són dues de les empreses més importants de les comarques de Tarragona amb inversions que superen els 20 MEUR que no confien gairebé mai en serveis tècnics de la seva àrea geogràfica més propera. El mateix es podria dir de Sabadell Real State Development, tot i que en aquest cas el nivell d’inversió seria inferior. Una situació que ha canviat totalment és la de l’empresa d’abast nacional Mercadona. Des de finals de 2019, la confiança en el personal tècnic i empreses del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre ha anat augmentant i cada vegada ha invertit més diners en desenvolupament de projectes a les nostres comarques comptant amb tècnics i empreses constructores de la zona. Una situació similar la trobem a empreses com CaixaBank, Rapejun, Metrovacesa o Solvia, amb gairebé 50 milions d’inversió i amb un ampli recolzament de les empreses del sector de la construcció locals i el seu personal tècnic. Mas Maneguet és un cas molt curiós, tot i que el volum de la inversió no és comparable, però es tracta d’una empresa tarragonina que inverteix a la província però decideix triar equips tècnics de fora en la seva inversió milionària. En el cas del sector químic, l’actuació de l’arquitecte tècnic va dirigida a tasques de manteniment en les edificacions però principalment en la seguretat. En aquest cas hi ha empreses com Covestro o Bayer que aposten decididament pel factor territorial, altres com Ercros que ho fan al 50 %, o multinacionals com Dow Chemical Iberica que no tenen en consideració les empreses i tècnics d’aquesta zona en cap cas. Des del COAATT recordem que existeix una eina creada per aquest Col·legi que posa a l’abast de tothom, des de grans empreses a particulars, els serveis de professionals tècnics i empreses del territori. Es tracta del portal www.obresambgarantia.com que el COAATT va posar en funcionament l’any 2015 on es cerquen projectes del territori i s’ofereixen a tècnics propers, tècnics km. 0 que estan preparats per afrontar qualsevol de les obres que el territori necessita i de manera competitiva en tots els sentits. LA NOTÍCIA ALS MITJANS: - infoCamp de Tarragona (26/11/2020): "Moltes empreses del Camp de Tarragona i del Baix Penedès opten per contractar tècnics i constructors de casa" T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web Enderrocs ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ 27/10/2016 MEMÒRIA Proposta memòria enderroc Fitxes complementàries MODELS DE CONTRACTE Proposta contracte d'obra PLEC DE CONDICIONS Proposta 1. Condicions generals Proposta 1. Condicions particulars ALTRES DOCUMENTS Acta de paralització d'obra Acta de paralización de obra Full estadístic Normativa sobre seguretat Normativa obligatori compliment |
Article de Contingut web Urbanització ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ 020/05/2014 MEMÒRIA Proposta memòria tipus Propuesta memoria tipo Proposta memòria piscina 1 Proposta memòria piscina 2 Propuesta memoria piscina 2 Certificat sobre el compliment de les distàncies reglamentàries a linies elèctriques MODEL DE CONTRACTE D'OBRA Proposta contracte d'obra PLEC DE CONDICIONS Proposta 1. Condicions generals Proposta 1. Condicions particulars Proposta 2. Condicions generals Proposta 2. Condicions particulars Propuesta 1. Condiciones generales Propuesta 1. Condiciones particulares Propuesta 2. Condiciones generales Propuesta 2. Condiciones particulares ALTRES DOCUMENTS Acta de paralització d'obra Acta de paralización de obra Full estadístic Normativa obligatori compliment |
Article de Contingut web 2 de setembre 2019 La documentació tècnica, ben complerta i redactada, és bàsica per a l’execució de qualsevol treball professional. Però no es té en compte que aquesta execució és el resultat d’una relació contractual prèvia entre promotor/contractista i arquitecte tècnic. Temps enrere es va publicar un article enumerant els condicionants necessaris per a un contracte privat entre promotor/contractista i arquitecte tècnic (article 8 de maig de 2018) però, a efectes que no hi hagués aquest contracte, hi ha el full d’encàrrec que fa aquesta funció, entre altres. El full d’encàrrec és un document que té la funció contractual on s’estableix les condicions principals: treball professional a desenvolupar i honoraris (optatiu posar-ho) i també el promotor és coneixedor de quin ús fa el tècnic de les seves dades personals. Per aquest motiu, és molt important que el full d’encàrrec estigui signat pel promotor i el tècnic, i la importància de presentar-lo en cada treball professional. Més informació sobre aquest tema i altres relacionats amb la responsabilitat civil professional:Assessoria COAATT · 977.212.799 (ext. 113) · secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web TARGETA STAR DIRECT DE CEPSA Aconsegueix fins a 7,5 cts/l de descompte en carburant amb la targeta professional STAR DIRECT DE CEPSA. [Contracte] Descarrega Imatge Accedeix |
Article de Contingut web Edificació ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ 13/01/2017 MEMÒRIA Proposta projecte executiu obres MODELS DE CONTRACTE Propuesta de contrato de obra Proposta de contracte professional Propuesta de contrato profesional CONDICIONS D'HABITABILITAT Decret 141/2012. Annex I. Habitatges nous Decret 141/2012. Annex II. Habitatges usats COMPLIMENT CTE DB SI Seguretat en cas d'incendi DB SU Seguretat d'utilització DB HE Estalvi d'energia DB SE Seguretat estructural DB HS Salubritat DB SI Seguridad en caso de incendio DB SU Seguridad de utilización DB HE Ahorro de energía DB SE Seguridad estructural DB HS Salubridad REBT Fitxa de previsió de càrregues per a subministrament en baixa tensió Certificat sobre el compliment de les distàncies reglamentàries a linies elèctriques CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA TAAC - Criteris generals d’aplicació de la normativa d’accessibilitat a les activitats en edificis existent Fitxa informativa sobre condicions d'accessibilitat als espais de circulació Fitxa Codi accessibilitat 135/1995 PLEC DE CONDICIONS Proposta 1. Condicions generals Proposta 1. Condicions particulars Proposta 2. Condicions generals Proposta 2. Condicions particulars Propuesta 1. Condiciones generales Propuesta 1. Condiciones particulares Propuesta 2. Condiciones generales Propuesta 2. Condiciones particulares ALTRES DOCUMENTS Exemple de manual d'ús i manteniment Acta de paralització d'obra Acta de paralización de obra Full estadístic Contingut projecte d'edificació Normativa obligatori compliment |
Article de Contingut web 22 de setembre 2020 A punt de començar l’últim trimestre de l’any, marcat per la comunicació de les Companyies Asseguradores de les novetats de la pòlissa de RC professional per l’any següent, és un període de temps que permet analitzar la situació individual respecte l’exercici professional, tant en l’obra decennal, en curs i previsió de futur. En l’article publicat en la web col·legial Parar i reflexionar ajuda a millorar es van presentar, a títol d’exemple, una sèrie de preguntes i respostes, que poden contribuir a aquesta anàlisi a nivell professional. Com també pot ajudar l’article A una obra cal un contracte, davant la importància de signar un contracte a on es deixi clar per escrit els drets i les obligacions que tenen les parts signants del contracte. Però, a la vegada, cal reflexionar sobre la responsabilitat que s’assumeix davant un treball professional i el client que ho contracta, perquè ja no només és la responsabilitat civil professional sinó també transmetre la garantia que el que s’executarà ha estat realitzat per un tècnic competent. I la manera de transmetre-ho és amb el visat/registre col·legial, segell col·legial que acredita: ► La identitat del tècnic: demostrant la seva col•legiació i habilitació per exercir el treball professional corresponent i que disposa d’una assegurança de responsabilitat civil professional per a l’exercici de la professió. ► Revisió formal i de contingut de la documentació del treball professional: d’acord amb la normativa aplicable al treball a realitzar i seguint la normativa col·legial aplicable. ► Assessorament i suport tècnic i jurídic respecte al treball professional: el visat/registre ha facilitat al Col·legi, en diverses ocasions, poder fer gestions en ajuntaments per defensar la competència de l’arquitecte tècnic davant la denegació de llicència. ► Defensa davant de qualsevol problema que pugui sorgir: la situació més recurrent és que els Jutjats recorren al Col·legi per obtenir informació que aclareixi tant la situació de l’obra com del tècnic, requerint la documentació tècnica o pòlissa de responsabilitat civil professional de tècnics que són reclamats judicialment ► Altres serveis col·legials: o Davant l’administració: tramitació de renúncies, tramitació telemàtica de documentació professional,... o Davant les companyies asseguradores: ♦ Assessorar en subscriure una bona garantia de la pòlissa de responsabilitat civil professional que doni una bona cobertura a l’exercici professional ♦ Comunicació del treball professional d’acord amb el codi que correspongui, ja que de no ser així, implicarà la no defensa jurídica davant una reclamació com tampoc tenir cobertura per a fer front a la possible indemnització. ♦ Davant d’un sinistre: • Telèfon d’emergències: l’inspector d’obres es persona a l’obra per acompanyar en la inspecció de treball, ajuda en la redacció del parte de comunicació de danys,... • Assessorament en la comunicació i tramitació a la companyia asseguradora qualsevol coneixement de danys a l’obra, tant materials com personals, tant per via oral (telèfon, personalment) com per via escrita (burofax, demanda, whatsApp,...), fet que ha ajudat en l’assistència jurídica davant un dany personal greu. El Col·legi resta a la vostra disposició en tot allò que podeu necessitar, i es recorda que davant un dubte pregunteu, per tenir temps per parar, reflexionar i analitzar, ja que facilita poder trobar la possible millor solució. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 28 de gener 2021 En el desenvolupament de la gestió de la coordinació de seguretat han sorgit sovint dubtes relacionats amb la figura del treballadors autònom, el promotor “cap de família” i el control que el coordinador ha de fer sobre el personal d’obra. Per tal d’aclarir en el possible aquestes situacions concretes, s'ha consultat sobre el tema als serveis jurídics del CGATE. En primer lloc: És obligació del coordinador de seguretat controlar el personal d’obra?. Això és, si s’ha de comprovar la formació, l’acte o no de revisió mèdica, o controlar el personal que està a l’obra? En relació a això, l'obligació de tenir identificats a tots els treballadors que estan en l'obra correspon al contractista. El CSS no té l'obligació legal expressa de demanar la documentació. No obstant això, donat que en algun cas ha hagut alguna sentència en contra, sí que pot demanar-la al contractista en el marc de les obligacions d'organització que estableix l'art. 9 de l'RD 1627/1997. D’altra banda, una de les consultes més repetides en relació a la gestió de la coordinació de seguretat, és quina documentació podem sol·licitar, o no, a un treballador autònom contractat directament per un "cap de família" , tal com s’indica al RD 1627 o a la Guia d'aplicació d'aquest. La consideració del treballador autònom és ja prou conflictiva. Podem sol·licitar la seva formació en matèria de seguretat i salut?; Fa les revisions mèdiques?; El treballador autònom ha d'elaborar el pla de seguretat quan és contractat directament per un promotor, diguem-ho així, professional?. Sobre l’autopromoció la legislació concreta a l’article 2. 3 RD 1627/1997 que: "3. Quan el promotor contracti directament treballadors autònoms per a la realització de l'obra o de determinats treballs de la mateixa, tindrà la consideració de contractista respecte d'aquells a l'efecte del que disposa aquest Reial Decret." El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable quan l'activitat contractada es refereixi exclusivament a la construcció o reparació que pugui contractar un "cap de família" respecte del seu habitatge. Per tant, el promotor "cap de família" respecte de les obres de construcció o reparació, no té la consideració de contractista. Per aquest motiu, el INSST interpreta que, en aquests casos, el "cap de família" no està obligat a disposar del llibre de subcontractació - Guia de l'INSST relativa a "Seguretat laboral en obres de construcció menors, sense projecte": "Cada contractista té l'obligació de disposar d'un llibre de subcontractació, habilitat per l'autoritat laboral competent de el lloc on s'executi l'obra, en el qual quedarà reflectida tota la informació relativa a la subcontractació. El coordinador de seguretat i salut durant l'execució de l'obra haurà de ser informat sobre qualsevol subcontractació anotada en el mateix. En el cas que un "cap de família", com a promotor, contracti la construcció o reparació del seu habitatge amb treballadors autònoms, no tindrà la consideració de contractista. Per tant, el "cap de família" no està obligat a disposar del llibre de subcontractació". Al seu torn, d'acord amb la interpretació que fa el INSST en la seva Guia Tècnica sobre el RD 1627/1997, actualitzada a novembre de 2019, si el "cap de família" contracta directament la realització d'una obra o de part de la mateixa amb treballadors autònoms sense que aquests tinguin la consideració d'empresaris (contractista o subcontractista), no és obligat elaborar el pla de seguretat i salut en el treball corresponent a les parts de l'obra executades per aquests treballadors. Excepte l'exclusió anterior, no s'ha establert cap altra especialitat ni exclusió de les obligacions del promotor quan aquest és cap de família respecte del seu habitatge ni sobre altres figures, com les comunitats de propietaris. Tal com s'indica en el manual: "Seguretat i Salut. Anàlisi normativa i solucions pràctiques. Vòlum I (Editorial Thomson Reuters Aranzadi, pàg. 552. 1.8.) ". Quan el promotor és cap de família i contracta a treballadors autònoms si és necessari: Es disposarà d'un ESS o EBSS, document que estarà integrat en el projecte de l'obra. El promotor no adquireix la condició de contractista. Per tant, no es troba obligat a redactar un PSS ni a complir les obligacions que li corresponen al contractista. En cas d'existir dos o més treballadors autònoms, segons el previst en l'art. 3.2. RD 1627/1997, sí serà obligatòria la designació d'un coordinador en fase d'execució. El RD 1627/1997 defineix al treballador autònom com: "(art. 2.1.j.) La persona física diferent del contractista i del subcontractista, que realitza de forma personal i directa una activitat professional, sense subjecció a un contracte de treball, i que assumeix contractualment davant el promotor, el contractista o el subcontractista el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l'obra. Quan el treballador autònom contracti en l'obra a treballadors per compte aliè, tindrà la consideració de contractista o subcontractista a l'efecte del present Reial Decret". Els treballadors autònoms tenen les obligacions previstes en l'art. 12 del RD 1627/97: Aplicar els principis de l'acció preventiva que es recullen en l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en particular al desenvolupar les tasques o activitats indicades en l'article 10 d' aquest Reial Decret. Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut establertes a l'annex IV d'aquest Reial Decret, durant l'execució de l'obra. Complir les obligacions en matèria de prevenció de riscos que estableix pels treballadors l'article 29, apartats 1 i 2, de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Ajustar la seva actuació en l'obra conforme als deures de coordinació d'activitats empresarials establerts en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, participant en particular en qualsevol mesura d'actuació coordinada que s'hagués establert. Utilitzar equips de treball que s'ajustin al que disposa el Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. Elegir i utilitzar equips de protecció individual en els termes previstos en el Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual. Atendre les indicacions i complir les instruccions de coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'execució de l'obra o, si escau, de la direcció facultativa. Acudint a la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, observem que l'art. 24 disposa el següent: «1. Quan en un mateix centre de treball desenvolupin activitats treballadors de dues o més empreses, aquestes hauran de cooperar en l'aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. Amb aquesta finalitat, han d'establir els mitjans de coordinació que siguin necessaris quant a la protecció i prevenció de riscos laborals i la informació sobre els mateixos als seus respectius treballadors, en els termes que preveu l'apartat 1 de l'article 18 d'aquesta Llei. 2. L'empresari titular del centre de treball adoptarà les mesures necessàries perquè aquells altres empresaris que desenvolupin activitats en el seu centre de treball rebin la informació i les instruccions adequades, en relació amb els riscos existents en el centre de treball i amb les mesures de protecció i prevenció corresponents, així com sobre les mesures d'emergència a aplicar, per al seu trasllat als seus respectius treballadors. (...) 5. Els deures de cooperació i d'informació i instrucció recollits en els apartats 1 i 2 són d'aplicació respecte dels treballadors autònoms que desenvolupin activitats en aquests centres de treball. " D'altra banda, l'obligació de tenir identificats a tots els treballadors que estan en l'obra correspon al Promotor - en el cas de treballadors autònoms -, o al contractista, i el CSS no té l'obligació legal expressa de demanar la documentació. No obstant això, sí que pot demanar-la al promotor o contractista, en el marc de les obligacions d'organització que estableix l'art. 9 de l'RD 1627/1997. Pel que fa a si el treballador autònom ha d'elaborar el pla de seguretat quan es contractat directament per un promotor professional, la resposta és que el promotor té en aquest cas la consideració de contractista i és el contractista el que ha de redactar el PSS, no el treballador autònom. Una qüestió diferent és que el treballador autònom utilitzi a l'obra a treballadors per compte aliè, ja que en aquest cas tindrà la consideració de contractista o subcontractista a l'efecte de l'RD 1627/1997 i podria haver de redactar el PSS. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 10 d’octubre 2023 Per a dur a terme el seu treball professional l’arquitecte tècnic ha de complimentar una sèrie de documentació, la qual s’ha d’ajustar a la normativa establerta per a cada actuació. Són obligacions documentals. La informació que es fa constar en aquesta documentació és el reflex de l’obra en el paper, per tant, s’ha de tenir en compte la importància de què: ► La informació que consta en la documentació ha de ser la corresponent a l’obra: complerta i ben redactada. ► La documentació ha d’estar signada per les parts implicades: com és el cas del full d’encàrrec de cada treball professional, que ha d’estar signat pel promotor i el tècnic, ja que és un document que té la funció contractual, on s’estableixen les condicions principals: l’objecte i abast del treball professional a desenvolupar, els honoraris i també la informació sobre el tractament de les dades personals del promotor. Pel que fa a l’import dels honoraris pactats, si no consta al full d’encàrrec, haurà de constar en un pressupost o altre document signat pel promotor, ja que és un element essencial del contracte i caldrà que estigui documentat si en un futur hem de reclamar el seu import. Tanmateix, és recomanable signar un contracte abans d’iniciar la relació contractual de prestació de serveis d’arquitectura tècnica i així evitar futurs malentesos, confusions o errors entre les parts. (Es pot consultar l’article publicat a la web col·legial Signar un contracte ajuda a evitar malentesos). ► Intentar no modificar documents quan estan visats/registrats pel Col·legi: com és el cas del certificat final d’obra, ja que una vegada visat/registrat, la data que consta en el certificat final d’obra, a més d’acreditar que l’obra està acabada, és habitable i construïda d’acord amb el projecte, marca l’inici del còmput dels terminis de responsabilitat, tant els de la LOE, com el contractual. És sabut que durant l’execució de l’obra s’ha de modificar documentació/informació (és a dir: PEM, projecte,...) per tal d’adaptar l’obra a la realitat, en aquest cas, cal documentar-ho tot i que totes les parts estiguin d’acord. ► És important també, deixar constància de les visites i ordres diverses a través d’eines digitals com iOBRA (l’app del COAATT iOBRA,www.iobra.net) o escrits perquè puguin servir per ajudar en la defensa del col·legiat/da davant una possible reclamació. El Col·legi resta a la vostra disposició davant el dubte que es pugui presentar sobre el treball tècnic a realitzar: documentació, tràmits, responsabilitat civil professional, etc, el Departament de Gabinet Tècnic, gabtec@apatgn.org, o Departament d’assegurances, assegurcoaatt@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 10 de juny 2021 L’ exercici professional de l’arquitecte tècnic dona molts tombs, però tots els treballs que s’executin tenen la seva responsabilitat. Per això és important, davant la possibilitat de realitzar un treball professional excepcional, poder estudiar la situació per si és viable dur-ho a terme, tant a nivell econòmic i prestació de serveis com de Responsabilitat Civil Professional amb una suficient cobertura. És a dir: - Valorar a nivell econòmic i prestació de serveis amb el client i valorar la viabilitat: establir un contracte de prestació de serveis (article "Signar un contracte ajuda a evitar malentesos") - Valorar la responsabilitat civil professional: tant de l’obra viva (durant l’execució) com de l’obra acabada (la responsabilitat decennal) per analitzar la pòlissa de RC Professional subscrita, que davant una situació excepcional podria haver diverses opcions, entre les quals, i pot ser la més viable i raonable en diverses casuístiques (poca cobertura en la pòlissa actual, voler repercutir despeses, propera la jubilació,...), subscriure una Pòlissa per Obra concreta (article "PEM a executar i cobertura de la pòlissa RC professional. És correcte?") Per no perdre una oportunitat de realitzar un treball professional excepcional, el Col·legi us pot ajudar a estudiar i valorar quina podria ser la pòlissa de RC Professional que us pugui donar tranquil·litat davant un contratemps i que ajudi a pal·liar els perjudicis ocasionats. Actualment, MUSAAT amb el SEGURO DE RC PROFESIONAL PARA UNA INTERVENCIÓN CONCRETA pot ser una opció interessant i decisiva per dur a terme aquest treball excepcional. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web ://www.gencat.cat/diue/index.html Contractació pública a la ue El SIMAP, Portal d'Informació per a la Contractació Pública Europea dóna accés a la informació més important en matèria de... |
Article de Contingut web 3 de desembre 2018 A Espanya hi ha molts pisos buits que no s’utilitzen i moltes persones que tenen dificultats per accedir a l’habitatge. Al sistema de compra o lloguer d’un habitatge, que són els més tradicionals, se n’hi podria sumar un altre que beneficia a ambdues parts implicades en una operació d’aquestes característiques. Es tracta de la masoveria urbana, una aposta tan coherent com desconeguda que al nostre país té certa via lliure a nivell legal però topa amb una manca de pedagogia per fer entendre els seus avantatges. El COAATT ha estat impulsor d’un projecte de masoveria urbana amb una associació veïnal a un local del centre de Valls. Amb la masoveria urbana, el propietari del pis o casa aconsegueix mantenir en bon estat el seu immoble i per l’altra, el llogater no paga diners per viure-hi perquè a canvi d’utilitzar aquell espai, el rehabilita i el manté. És un contracte de futur si els interessats tenen confiança mútua. Així ho afirmen els defensors d’aquest sistema innovador i necessari en la nostra societat. La Rosa Maria Garcia Teruel, investigadora postdoctoral de la Càtedra de l’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, coneix a la perfecció els pros i contres de la masoveria, la realitat que travessa actualment i els canvis que cal fer per implantar-la en condicions. Podeu llegir l’entrevista a Rosa M. Garcia publicada a la revista TAG_83 [AQUÍ] T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|