RESUM DEL DECRET 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.

DECRET 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.

Desprès de 4 anys d’aplicació del Decret 82/2010, de 29 de juny, s’ha fet palesa la conveniència de revisar determinats aspectes relatius a les activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i al procediment de tramitació dels plans d’autoprotecció.

La disposició addicional segona del Decret 82/2010 estableix que el catàleg ha de ser actualitzat, si s’escau, al cap de quatre anys de l’entrada en vigor, sobre la base de l’experiència adquirida com a conseqüència de la seva aplicació.

Amb el nou Decret 30/2015, el catàleg d’activitats i centres amb obligació d’autoprotecció es redueix de manera significativa,  adequant-lo  a aquelles activitats i centres en què sigui imprescindible la realització dels plans d’autoprotecció, per tant el resultat ha estat un catàleg amb una estructura més senzilla. Es simplifica el nombre d’activitats afectades i s’elimina la distinció entre les activitats amb reglamentació específica o sense.

Així mateix, les activitats o centres que s’incloïen en el catàleg en funció de la seva ocupació es fusionen en un criteri més genèric, i quant a les activitats sanitàries, docents i residencials públiques, s’homogeneïtzen els criteris d’ocupació.

Pel que fa al catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil local, s’estableix que siguin els mateixos municipis els que puguin regular d’una forma més concreta les activitats i centres que siguin del seu interès de conformitat amb el seu àmbit competencial.

Per tant el Decret 30/2015 s’aplica a dos grans grups:

Activats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya recollides a l’annex I, epígraf A.

Activitats i centres d’interès per a la protecció civil local compresos a l’annex I, epígraf B.

ASPECTES RELLEVANTS DEL DECRET 30/2015

Contingut mínim dels plans d’autoprotecció

El pla d’autoprotecció ha de disposar del contingut mínim establert a l’annex II. Aquest és pràcticament igual que el del Decret 82/2010, canvien el punt 16.2.1 Substàncies perilloses segons la normativa de control de riscos inherents als accidents greus de l’índex I, el punt 1.6.5 de la part 1 i el punt 1.6.4 de la part 2, referent a la Descripció o identificació de les condicions d’evacuació,  i l’índex del document 4 d’ambdues parts.

Pel que fa a la implantació, el Decret estableix que el pla ha de ser necessàriament implantat durant el primer any i cal elaborar un informe abans del segon any. Es manté l’elaboració de l’informe quadriennal de descripció de les actuacions de manteniment del pla.

Les revisions del PAU es mantenen en els 4 anys, llevat de les instal·lacions SEVESO que hauran de presentar la revisió cada 3 anys d’acord amb la normativa sectorial específica (Reial Decret 1254/1999).

Interfase amb el plans d’emergència

El Decret 30/2015 manté per a totes les activitats i centres afectats la comunicació telefònica immediata al Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya, però només per aquells casos que es requereixi l’ajuda externa dels serveis d’emergència. La trucada no és obligatòria en els supòsits en què el pla d’autoprotecció s’apliqui de forma preventiva davant una contingència interna o externa o no es requereixi ajuda externa.

Per a les activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya cal la comunicació al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). En el cas que sigui una activitat o centre d’interès per a la protecció civil local, cal la comunicació immediata al centre receptor d’alarmes municipal.

La no comunicació en el termini i la forma escaients al CECAT o al 112 en els casos en què correspongui s’aplicarà el règim sancionador previst a la legislació vigent en matèria de protecció civil.

Simulacres i procediments de comunicació

Totes les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació del Decret estan obligades a dur a terme simulacres de supòsits d’activació del pla d’autoprotecció amb una periodicitat mínima anual, excepte les activitats desenvolupades de caràcter temporal.

El Decret estableix canvis en els terminis de comunicació de simulacres i demanda d'equips externs. Desapareixen els terminis de quatre mesos i un mes per sol·licitar mitjans externs a l’activitat. També desapareix el termini de deu dies per comunicar la realització de simulacres amb participació de mitjans propis.

En els simulacres en que hi hagi mobilització de mitjans aliens, s’ha de comptar amb la l’acceptació prèvia a l’efecte de coordinar-s’hi.

Tots els simulacres que comportin accions que puguin provocar trucades al Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya o al CECAT s’han de comunicar a l’Administració competent, a través del registre corresponent, amb una antelació mínima de quinze dies hàbils.

Procediment

Es mantenen els mateixos terminis per presentar el PAU, però es concreta el procediment per a quatre tipologies d’activitat. No es contempla la obligatorietat de comunicar l'afectació de l'activitat com a primer pas. La primera actuació consisteix en presentar el PAU a l’organisme competent.

Els procediments administratius s’especifiquen per a:

• Activitats i centres d'interès per a la protecció civil de Catalunya, regulat per (article 20). Han de trametre el PAU sis mesos des de l'inici de l'activitat .
• Activitats de caràcter temporal d'interès per a la protecció civil de Catalunya (article 21). Han de trametre el PAU en el termini d’un mes anterior a l’inici de l’activitat.
• Activitats i centres d'interès per a la protecció civil local (article 22). Han de trametre el PAU sis mesos des de l'inici de l'activitat.
• Activitats de caràcter temporal d'interès per a la protecció civil local (article 23). Han de trametre el PAU en el termini d’un mes anterior a l’inici de l’activitat.

Personal tècnic competent per a l’elaboració de plans d’autoprotecció

El personal tècnic competent per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats i centres d’interès de la protecció civil de Catalunya ha de complir els requisits següents:

• Disposar de titulació universitària.
• Haver superat curs de formació superior.
• Estar acreditat prèviament per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats de la protecció civil local.

El personal tècnic competent per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats i centres d’interès de la protecció civil de local ha de complir els requisits següents:

• Disposar de titulació universitària.
• Haver superat curs de formació bàsica per elaborar plans d’autoprotecció de les activitats de la protecció civil local.

El Decret estableix que els tècnics de protecció civil que vulguin acreditar-se per experiència per elaborar plans d’autoprotecció d’interès per la protecció civil local, hauran de disposar de titulació universitària, contracte o nomenament que acrediti les seves funcions en un temps no inferior a tres anys, i superar un curs reduït de formació d’especialització en matèria de plans d’autoprotecció dissenyat i impartit per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

El Decret elimina la via de l'examen lliure i deixa clar en tots els requisits que per acreditar-se cal titulació universitària..

Suspensió temporal de la condició de tècnic acreditat o revocació

El Decret 30/2015 estableix que el departament competent en matèria de protecció civil pot suspendre temporalment, per un termini màxim de sis mesos, la condició de personal tècnic acreditat per a l’elaboració dels plans d’autoprotecció en els casos en què s’acrediti que el tècnic acreditat elabora plans d’autoprotecció que no s’ajusten als requisits exigits per la normativa vigent o que s’han dut a terme actuacions irregulars, mancades de rigor o de professionalitat.

Així mateix, es pot procedir a la revocació quan es constati la pèrdua d’alguns dels requisits necessaris per a l’habilitació.

Mitjans d’autoprotecció

Les activitats i els centres afectats pel Decret estan obligats a dotar-se dels mitjans d’autoprotecció mínims que s’especifiquen a l’annex III. Hi ha una simplificació dels criteris.

Dispositius de vigilància

La normativa estableix criteris només per les activitats de l’annex I epígraf A. Han de disposar de personal de vigilància de forma continuada, les instal·lacions amb elevada afluència de públic (superior a 2000 persones), les instal·lacions SEVESO  l’àrea d’intervenció de les quals sigui igual o superior a 500 m, i les centrals nuclears.  

La majoria d’activitats de l’annex I epígraf A, hauran de garantir la identificació de les emergències i l’avís amb mitjans personals o a través de sistemes automàtics de videovigilància o altres sistemes tecnològics. 

Mitjans sanitaris

El Decret especifica mitjans materials i personals per a determinades  d’activitats de l’annex I epígraf A i epígraf B.

Les activitats o centres inclosos dins l’àmbit d’aplicació del Decret s’han de dotar, com a mínim, dels mitjans materials i personals que estableixi la normativa sectorial específica, a excepció d'aquells la cobertura dels quals sigui responsabilitat exclusiva del servei públic d'emergències mèdiques (SEM).

En el cas de la mort sobtada, el Decret inclou la necessitat d’instal·lar aparells de DEA i la seva formació específica per al seu ús d’acord amb el que estableix el Decret 151/2012, de 20 de novembre, pel qual s'estableixen els requisits per a la instal·lació i l'ús de desfibril·ladors externs fora de l'àmbit sanitari i per a l'autorització d'entitats formadores.

Tanmateix, en funció del tipus d’activitat, es podrà  sol·licitar a la Direcció General de Protecció Civil l’adopció de mitjans d’autoprotecció alternatius, que seran degudament valorats.

Mitjans d’intervenció

Les activitats o centres inclosos a l’annex I s’han de dotar dels mitjans materials i els equips humans propis o aliens d’autoprotecció suficients per plantejar una resposta adequada a les situacions d’emergència; en tot cas, és obligatori disposar dels mitjans materials i personals que s’estableixi en la normativa sectorial específica que sigui aplicable.

És responsabilitat de la persona titular de la instal·lació dotar adequadament d’EPI i d’ESI totes les activitats llistades a l’annex I d'aquest Decret en funció de la mida del centre de treball o activitat, de l’activitat desenvolupada, dels seus riscos inherents i de l’especificitat de les mesures de protecció disponibles.

S’han de dotar d’ETI (Equip de Tercera Intervenció) les activitats que la normativa sectorial o específica estableixi i, en tot cas, els centres o activitats de l’annex I epígraf A:

• Els establiments de nivell alt SEVESO, la zona d’intervenció dels quals sigui superior a 500 m.
• Els ports d'interès general.
• Els aeroports, atenent els requisits específics de la normativa específica aplicable.
• Les centrals nuclears.

Les activitats que es desenvolupen de forma lineal, dispersa o amb períodes sense personal (línies ferroviàries, autopistes, túnels, subestacions de transformació elèctrica, centrals hidroelèctriques, etc.) han de tenir els equips que els pertoca de manera que es puguin desplaçar amb celeritat al lloc de la incidència.

Entrada en vigor

La Disposició Final Quarta estableix que la norma entra en vigor al cap d’un mes de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per tant el dia 5 abril de 2015.

Les activitats afectades per l’annex III, relatiu a mitjans d’autoprotecció mínims, disposen del termini màxim d’un any des de la publicació del present Decret per donar compliment a les previsions que s’estableixen a l’annex esmentat.

Annexes

Annex I

Catàleg d’activitats i centres amb obligació d’autoprotecció en protecció civil

A. Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya

a) Activitats industrials i d’emmagatzematge:

Les activitats d’emmagatzematge de productes químics acollides a les instruccions tècniques complementàries (Reial decret 379/2001, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament d'emmagatzematge de productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries, i Reial decret 2016/2004, d'11 d'octubre, pel qual s'aprova la Instrucció tècnica complementària MIE-APQ-8 «Emmagatzematge de fertilitzants a base de nitrat amònic amb alt contingut en nitrogen»), en les quantitats següents:

ITC EPQ-1 (emmagatzematge de líquids inflamables i combustibles), de capacitat superior a 200 m3.

ITC EPQ-2 (emmagatzematge d’òxid d’etilè), de capacitat superior a 1 tona.

ITC EPQ-3 (emmagatzematge de clor), de capacitat superior a 4 tones.

ITC EPQ-4 (emmagatzematge d’amoníac anhidre), de capacitat superior a 3 tones.

ITC EPQ-5 (emmagatzematge de botelles i bombones de gasos comprimits liquats i dissolts a pressió), de categoria 4 o 5.

ITC EPQ-6 (emmagatzematge de líquids corrosius), de capacitat superior a 500 m3.

ITC EPQ-7 (emmagatzematge de líquids tòxics), de capacitat superior a 200 m3.

ITC EPQ-8 (emmagatzematge de fertilitzants a base de nitrat amònic, amb alt contingut en nitrogen), de capacitat superior a 200 tones).

Establiments afectats per la normativa per la qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervenen substàncies perilloses.

Les instal·lacions industrials o d’emmagatzematge en les quals intervenen substàncies perilloses no tòxiques: aquelles en què estan presents altres substàncies perilloses diferents de les esmentades en els apartats anteriors, en quantitats iguals o superiors al 60% de les que figuren a la columna 2 de les parts 1 i 2 de l’annex I del Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervenen substàncies perilloses.

Les quantitats que s’han de tenir en compte per als apartats anteriors són les màximes que estiguin presents, o puguin estar-ho, en un moment donat, tal com estableix el Reial decret 1254/1999. Per a aquestes instal·lacions, s'ha de considerar el pla d'emergència interior com a pla d'autoprotecció, tal com estableix l'article 3 del Reial decret 1196/2003, de 19 de setembre, pel qual s'aprova la Directriu bàsica de protecció civil per al control i la planificació davant el risc d'accidents greus en què intervenen substàncies perilloses.

Establiments en què intervenen explosius: els regulats a la ITC 10 del Reial decret 230/1998, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’explosius (modificat per l’Ordre PRE/252/2006).

Establiments amb instal·lacions acollides a les ITC IP02, IP03 i IP04 amb més de 500 m3.

Les instal·lacions industrials o d’emmagatzematge amb una càrrega de foc ponderada i corregida igual o superior a 3.200 Mcal/m2 o 13.600 MJ/m2 (risc intrínsec alt 8, segons la taula 1.3 de l’annex I del Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials).

Instal·lacions frigorífiques amb líquids refrigerants del segon i tercer grup segons el Reial decret 138/2011, de 4 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de seguretat per a instal·lacions frigorífiques i les seves instruccions tècniques complementàries, quan superin les quantitats totals emprades en 6 tones.

Activitats de gestió de residus perillosos: les activitats de recollida, emmagatzemament, valorització o eliminació de residus perillosos, d’acord amb el que estableix la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. En queden excloses les activitats de gestió de vehicles fora d'ús i les activitats amb una capacitat de tractament de residus perillosos inferior a les quantitats establertes en aquest Decret per a les activitats d’emmagatzematge de productes químics i per a les instal·lacions industrials en què intervenen substàncies perilloses.

Explotacions i indústries relacionades amb la mineria, sempre que s’hi desenvolupi una activitat subterrània o bé que disposin de més de vint treballadors: les regulades pel Reial decret 863/1985, de 2 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera, i per les seves instruccions tècniques complementàries, modificat pel Reial decret 150/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica l’article 109 del Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera.

b) Activitats de recerca

Instal·lacions d’utilització confinada d’organismes modificats genèticament: les classificades com a activitats de risc alt (tipus 4) en el Reial decret 178/2004, de 30 de gener, pel qual s’aprova el Reglament general per al desplegament i l’execució de la Llei 9/2003, de 25 d’abril, per la qual s’estableix el règim jurídic de la utilització confinada, alliberament voluntari i comercialització d’organismes modificats genèticament.

Instal·lacions per a l’obtenció, transformació, tractament, emmagatzemament i distribució de substàncies o matèries biològiques perilloses: les instal·lacions que continguin agents biològics del grup 4, determinats en el Reial decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant la feina.

c) Activitats d’infraestructures de transport

Túnels de carretera amb més de 1.000 m de longitud o entre 500 i 1.000 m de longitud amb una intensitat mitjana diària (IMD) superior a 5.000 vehicles/dia, incloent-hi els que formin part de la mateixa via i que estiguin separats entre si per una distància inferior a 500 m.

Túnels ferroviaris de longitud igual o superior a 1.000 m, incloent-hi els que formen part de la mateixa via i que estan separats entre si per una distància inferior a 500 m.

Línies ferroviàries de transport metropolitanes.

Estacions i intercanviadors de transport: aquells amb una ocupació igual o superior a 2.000 persones.

Autopistes de peatge.

Àrees d’estacionament per al transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril.

Els ports d’interès general, i els ports comercials, industrials, pesquers i esportius que no siguin d’interès general.

Els aeroports.

Els conductes que transporten substàncies perilloses: etilenoductes, gasoductes i oleoductes, o conductes similars. En el cas dels gasoductes, s’inclouen les conduccions que transporten gas natural per sobre de 16 bar (pressió de transport secundari).

10. Trens cremallera amb un volum de viatgers superior a 400.000 viatgers/any.

d) Activitats i infraestructures energètiques i determinats serveis

Instal·lacions nuclears i radioactives: les que continguin fonts de categoria 1, 2 o 3, definides a la guia de seguretat RS-G-1.9 dels estàndards de seguretat de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica.

Infraestructures hidràuliques (preses i embassaments, basses i dipòsits): les classificades com a categories A i B a l’Ordre de 12 de març de 1996, per la qual s’aprova el Reglament tècnic sobre seguretat de preses i embassaments, així com a la Resolució de 31 de gener de 1995, per la qual es disposa la publicació de l’Acord del Consell de Ministres pel qual s’aprova la Directriu bàsica de planificació de protecció civil davant del risc d’inundacions.

Centres o instal·lacions destinats a la producció d’energia elèctrica: els de potència nominal igual o superior a 300 MW. En queden exempts els d'energia solar i eòlica.

Subestacions de distribució d’energia elèctrica en alta tensió de la xarxa de transport a la de distribució.

e) Edificis d’importància estratègica per a la gestió d’emergències que afectin un gran volum de població, com ara el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) i el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya.

f) Activitats sanitàries

Establiments d’ús sanitari en els quals es presten cures mèdiques en règim d’hospitalització o tractament intensiu o quirúrgic, amb una disponibilitat igual o superior a 200 llits en conjunt.

Qualsevol altre establiment d’ús sanitari que disposi d’una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.

g) Activitats docents

Establiments d'ús docent especialment destinats a persones amb discapacitats físiques, sensorials, intel·lectuals o amb malalties mentals que disposin de més de 200 places.

Qualsevol altre establiment d'ús docent sempre que disposi d'una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.

h) Activitats residencials públiques

Establiments d’ús residencial públic: aquells en els quals es desenvolupen activitats de residència o centres de dia destinats a persones ancianes, amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o amb malaltia mental, o aquells en els quals habitualment hi hagi usuaris que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans i que disposin de 200 o més places en conjunt.

Qualsevol altre establiment d’ús residencial públic sempre que disposi d'una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.

i) Urbanitzacions i nuclis de població situats en terrenys forestals o en la franja de 500 m que els envolta, les obres dels quals no estiguin recepcionades per l’Ajuntament, o que no estiguin inclosos en un pla de protecció civil municipal. Es pot admetre un pla únic per a diferents urbanitzacions i nuclis de població, sempre que es prevegin els riscos particulars de cada un i sempre que es consideri l’efecte dòmino entre ells.

j) Qualsevol altra activitat especificada o no en un altre epígraf del Decret (si l’activitat està especificada en un altre epígraf de l’apartat A, es classificarà per aquest altre epígraf; si està especificada en un epígraf de l’apartat B, es classificarà per aquest epígraf) que compleixi els requisits següents:

1. En espais delimitats o recintes:

Edificis amb capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones o amb una altura d’evacuació igual o superior a 28 m.

Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones.

Altres activitats en espais delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 5.000 persones.

2. En espais no delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 20.000 persones.

Els espais no delimitats que siguin considerats d’especial risc, es regeixen pel primer punt del present apartat.

k) Actes de foc, inclosos a la normativa sectorial competent, amb més de 200 kg de matèria reglamentada dels artificis de pirotècnia, d’acord amb el Reial decret 563/2010, de 7 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'articles pirotècnics i de cartutxeria.

B. Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil local

Dins dels límits establerts en les determinacions de l’annex I.B, que tenen el caràcter de mínims, l’òrgan competent municipal, d’ofici o a petició d’una persona interessada, en aplicació de les competències municipals en protecció civil establertes per la legislació de règim local pot, mitjançant una ordenança, ampliar l’afectació dels centres i activitats que, sense estar inclosos a l’epígraf B de l’annex I i que no siguin d'interès per a la protecció civil de Catalunya, presentin un risc significatiu.

a) Activitats industrials i d'emmagatzematge

Establiments no afectats per la ITC 10 del Reial decret 230/1998, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’explosius (modificada per l’Ordre PRE/252/2006), però on hi ha productes inclosos a la normativa esmentada, en una quantitat equivalent al 50% de les quantitats establertes a la ITC 10 o més, i no inclosos a l’apartat A.

b) Els aeròdroms públics i comercials

c) Activitats sanitàries:

Establiments d’ús sanitari en els quals es presten cures mèdiques en règim d’hospitalització o tractament intensiu o quirúrgic, amb una disponibilitat inferior a 200 llits en conjunt. Centres de diàlisi amb més de 30 places.

Qualsevol altre establiment d’ús sanitari amb una ocupació inferior a 2.000 persones i superior a 200 persones.

d) Activitats docents:

Establiments d'ús docent especialment destinats a persones amb discapacitats físiques, sensorials, intel·lectuals o amb malalties mentals que disposin d’entre 100 i 200 places.

Establiments d’ús docent amb una ocupació inferior a 2.000 persones i superior a 1.000 persones, i les llars d’infants, ludoteques i similars amb més de 100 alumnes.

e) Activitats residencials públiques: aquells en els quals es desenvolupen activitats de residència o centres de dia destinats a persones ancianes, amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o amb malaltia mental, o aquells en els quals habitualment hi hagi usuaris que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans i que disposin de 100 o més places en conjunt, no inclosos a l’apartat A.

f) Qualsevol altra activitat especificada o no en un altre epígraf del catàleg (si l’activitat està especificada en un altre epígraf de l’apartat B, es classificarà per aquest altre epígraf; si està especificada en un epígraf de l’apartat A, es classificarà per l’epígraf de l’apartat A corresponent) que compleixi els requisits següents:

1. En espais delimitats o recintes:

Edificis amb capacitat o aforament superior a 1.000 persones i inferior a 2.000 persones.

Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb una capacitat o aforament superior a 1.000 persones i inferior a 2.000 persones.

Altres activitats en espais delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 2.000 persones i inferior a 5.000 persones.

2. En espais no delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 10.000 persones i inferior a 20.000 persones.

Els espais no delimitats que siguin considerats d’especial risc es regeixen pel primer punt del present apartat.

g) Actes de foc amb més de 100 kg i menys de 200 kg de matèria reglamentada dels artificis de pirotècnia, d’acord amb el Reial decret 563/2010, de 7 de maig, pel qual s’aprova el Reglament d’articles pirotècnics i de cartutxeria.